GÒTICS NEWS XII

GÒTICS NEWS XII

ELS PETITS CANVIS FAN GRANS PERSONES

Recordo el primer dia que vam aparèixer -el passat setembre- al camp de la Foixarda durant un dels entrenaments dels Gòtics. Jo no coneixia ni el nom de l’equip però havia buscat per internet quin dia hi havia entrenament al camp de la Foixarda, que el coneixia de passar caminant pel costat amb els nostres dos fills i el meu marit quan descobríem la muntanya de Montjuïc entre canvi de bolquers i biberons. Fins que un dia un em va dir que volia jugar a rugbi –tenia 4 anys- i per internet vam trobar el dia que entrenava un dels equips: el Gòtics.

Vam creuar la porta i ens vam trobar amb en Toni, qui ens va adreçar a una persona que hi havia al mig del camp: en Derti. Allà recordo que ens vam presentar com a família per copsar la seva reacció, i com no, va ser molt acollidora i entusiasta. Posteriorment, vam ser convidats a anar el dia que s’iniciaven els entrenaments; en Roger, el nostre fill interessat en el rugbi, i nosaltres, vam començar a conèixer a la Roser, la Cristina, en Roger, en Christian… I al final, vam quedar fascinats i enamorats per les meravelloses capacitats i habilitats d’aquest equip d’entrenadores/rs que van aconseguir fins i tot que el nostre altre fill, en Lluc, s’animés a jugar amb ells.

Com a tota bona història necessita algun imprevist pel mig, i aquest va ser l’aparició del COVID que ho va aturar tot. Tot i així, el sentiment de pertinença a un club que anteposa valors com l’educació, l’aprenentatge i la diversió a d’altres com la competitivitat ens va fer sentir que estàvem alineats, i l’admiració creixia a mida que anàvem coneixent el club amb més profunditat.

Fins i tot la proposta de crear un equip de Touch rugbi ens va engrescar com a pares, veient com la solidaritat de tot l’equip directiu i entorn dels Gòtics feia possible el naixement d’un projecte engrescador i al qual personalment vaig voler sumar-me. Aquí vaig retrobar-me amb el Toni (la primera persona que ens va donar la benvinguda es convertiria en el meu entrenador) juntament amb el Martí (l’altre entrenador) i un equip d’entusiastes i bones persones que serien els/les jugadors/es.

Tornant als valors del club, un que sempre defensem de manera activa és el de la igualtat i diversitat. Termes que podrien llegir-se antagònicament però que defensem conjuntament i entenem que gairebé formen un parella indissoluble. El fet de formar una família no hetero-normativa fa que reivindiquem una visió polièdrica, plural, oberta i inclusiva del concepte família que aculli totes aquelles formes d’unió basades en una cosa tan bàsica com l’amor (i així curiosament és com els nostres fills descriuen què és una família sempre que se’ls hi pregunta). I en una família, cada membre és diferent, ric, divers i lliure per sentir i decidir sobre sí mateix.

Hem de començar a ser conscients que en cada club esportiu, en totes les seves categories i equips, hi trobarem nenes/ns, noies/is que sentiran que no encaixen en els models de gènere expressats com a convencionals o del que expressen tenir els seus companys i/o companyes. És necessari proporcionar un entorn amable i de suport per a aquests infants i també per tal que la resta se n’adoni que hi ha diferències que ens enriqueixen a totes i tots.

Per tant, hem de protegir la diferència (aquí em centro en l’afectivo-sexual) d’actituds discriminatòries, de vexacions, actituds xenòfobes, homòfobes i/o masclistes. Ho hem de fer a partir dels entrenadors i de la incidència en els jugadors/es, també a través dels pares i mares, famílies, de manera que el camp esdevingui un espai lliure d’homofòbia, respectuós amb totes les maneres de ser i d’estimar, i amb totes les maneres de conviure, posant de manifest l’exclusió d’algunes accions i llenguatge que no veiem i que ens perpetuen en una actitud no respectuosa. Si us plau, tinguem cura de la paraula com a gran eina transformadora i demostrem la grandesa de l’ús d’un vocabulari respectuós, inclusiu i tolerant –ningú pot quedar fora!

Escric tot això perquè la gran família dels Gòtics m’ha ensenyat que comparteixen aquests valors i volen seguir treballant-los. Moltes gràcies. Hem de poder canviar allò que no ens agrada i ajudar a formar persones que siguin part d’aquest canvi, que lluitin per un món més just, divers i igualitari i per això només existeix una eina: l’educació, que es dona no només a les escoles sinó a les famílies, al carrer i al camp cada dia d’entrenament i partit.

Cuideu-vos i cuidem-nos totes i tots. Esperem que tornin aviat aquests dies de famílies i infants al voltant de la pilota oval. Ho volem, ho desitgem i ho esperem!

Autor: Manel González Piñero

Flojisto