BLOC

GÒTICS NEWS VI

Me pidieron que contribuyera al blog de Gòtics Rugby Club para compartir un poco de mi experiencia desde la perspectiva de un padre que tiene una hija jugando en Minis y un hijo en Pre-Benjamines. Vale la pena señalar que antes de convertirme en un orgulloso padre de Gòtics, tenía un conocimiento muy limitado sobre el rugby y, gracias a mi esposa (cuyo padre jugaba al rugby) y a los Gòtics, me he convertido en un colaborador activo y comprometido con el rugby y, por supuesto, los Gòtics.

Mi familia ha estado con Gòtics durante más de tres años mientras buscábamos un deporte y un club que tuviera sólidos valores en torno al trabajo en equipo, la inclusión, la colaboración, el autodescubrimiento, la igualdad y la contribución a algo que sea algo más que sólo ganar un partido. Cuando reflexiono sobre los últimos años, la palabra que me viene a la mente es compromiso.

¿Por qué compromiso? Porque Gòtics tiene que ver con la participación y la creación de un espacio para que cada niño y familia se involucre de la manera que funcione para ellos. Sin embargo, debo admitir que la experiencia ha sido tan positiva que nos hemos visto muy comprometidos, junto con otras muchas familias, porque todos creemos y compartimos el espíritu y los valores de Gòtics. En realidad, cada individuo (jugador, entrenador, padre, etc.) es la base que conforma y sostiene el espíritu colectivo de Gòtics, y es muy especial ver esto en mi propios hijo e hija.

Este compromiso ocurre porque Gòtics tiene una fórmula que, en mi opinión, fomenta y alienta a la comunidad de Gòtics a habilitarse, capacitarse y empoderarse. Llevando esto al nivel del jugador, cada jugador de la escuela puede desarrollar la comprensión y el aprecio al rugby. Al mismo tiempo, los jugadores se capacitan con el entrenamiento y la motivación necesarias para progresar como jugadores, lo que finalmente les permite crecer en sus habilidades y auto confianza, tanto como jugadores como personas, para descubrir y dar lo mejor de sí sin la carga de una presión negativa por la competición o por los propios compañeros.

Mis dos hijos juegan al rugby dentro de sus propias habilidades y están desarrollando su potencial en el campo, respectivamente, al estar habilitados, capacitados y empoderados. Cada uno de ellos, al igual que sus compañeros de equipo, avanza a su propio ritmo, lo cual es de agradecer. Y ha sido un placer para mi esposa y para mí ver cómo nuestros hijos se han involucrado con el rugby y Gòtics a lo largo de los años. Nunca quieren perderse un entrenamiento o un torneo, y se esfuerzan por convertirse en mejores jugadores porque quieren, y no porque tengan que hacerlo.

Estoy realmente agradecido a Gòtics Rugby Club, y por cómo han creado una cultura y un espíritu que respeta el juego de rugby, al tiempo que proporciona un entorno que fomenta el desarrollo del individuo que, a su vez, contribuye al crecimiento de algo mucho más grande en el que cada individuo se ve reflejado.

15 x 1, 1 x 15

John Arboleda

 

 

I was asked to contribute to the Gotics Rugby Club blog to share a bit of my experience from the perspective of a parent that has a daughter playing in Minis and son in Pre-Benjamins. It is worth noting that prior to becoming a proud Gotics Parent, I had very limited knowledge about rugby, and thanks to my wife (whose father played rugby) and the Gotics – I have become an engaged and active supporter of rugby, and of course the Gotics!

My family has been with the Gotics just over three years as we sought to find a sport and club that had strong values around teamwork, inclusiveness, collaboration, self-discovery, equality and contributing to something that is more than just about winning. Moreover, when I reflect on the last years a word that comes to mind is engagement.

Why engagement? Because the Gotics is about actively involving and making a space for each child and family to engage in way that works for them. However, I do admit that the experience is so positive that we have found ourselves becoming quite engaged, along with many other families because we all believe and share in the spirit and values of the Gotics. Actually, each individual (player, trainer, parent, etc.) is what makes up and sustains the collective spirit of the Gotics, and it is very special to see this in my own son and daughter.

This engagement happens because the Gotics has a formula, in my opinion, that fosters and encourages the Gotics community to be enabled – equipped – empowered. If you bring this down to the player level, each player is enabled to develop an appreciation and understanding for rugby. At the same time, they are equipped with the respective training and motivation to progress as a player, which finally empowers them to grow in their abilities and confidence, both as a player and a person, to discover and give their best without the peer or competitive pressure.

Both my children play rugby within their own abilities, and are respectively developing their potential on the field by being enabled + equipped + empowered. Each one of them, just like their teammates progresses at their own pace, which is appreciated. And, it’s been a pleasure for my wife and I to see how our kids have become engaged with rugby and the Gotics over the years. They never want to miss a training or tournament, and strive to become better players because they want to, and not because they have to.

I am really grateful for the Gotics Rugby Club, and how they have created a culture and spirit that respects the game of rugby, while providing an environment that encourages the development of self, which, collectively contributes to belonging to something much bigger in which each individual can see themselves reflected.

15 x 1, 1 x 15

John Arboleda

 

 

27/12/2018 – XXX Copa Nadal

S’ha celebrat la tradicional pujada al Castell de Montjuïc, només els més valents s’atreveixen a fer aquesta cursa després de Nit Bona, Nadal i Sant Esteve.

El guanyador va ser en Víctor Vilajosana i segon classificat Itmar Colomé, seguidament es va celebrar un sopar de germanor on es va procedir, al sorteig d’una panera entre els assistents.

Imatges de la cursa

Bon Nadal i que el 2020 sigui el millor any del Gòtics Rugby Club de Barcelona.

 

Bon Nadal i feliç 2020

Benvolguts amics,

Des del Gótics Rugby Club Barcelona us volem desitjar unes bones festes!

Estimados amigos,

Desde el Gótics Rugby Club Barcelona os queremos desear unas felices fiestas!

Dear friends,

From the Gótics Rugby Club Barcelona we wish you a happy Christmas!

1×15,15×1!

Gótics Rugby Rugby Club Barcelona

GÒTICS NEWS V

ESCOLA GRAVI

Fa poc més de 30 anys, 4 nois de les categories inferiors del Gòtics, els germans Jofre i Marc Adzerias (els fotocopies), el TxuTxu i jo mateix, en una tarda qualsevol, vam pensar que el Gòtics havia de tenir escola de rugby, vam parlar amb la junta del club i ens van dir que endavant. Sempre tutelats pel Tascas i el Magula.

Vam anar per escoles, buscant familiars, amics, veïns… tota mena d’opcions per trobar nens. Teníem uns quants però no eren suficients per fer un equip, també alguna nena (en aquella època les noies no podien jugar amb els nois a categories inferiors).

Un dia el TxuTxu va comentar que ell havia estudiat a les escoles Gravi i que podia parlar amb la Montse, la professora de gimnàstica. Dit i fet, es va posar en contacte amb ella i no va tenir cap problema en deixar que anéssim durant les seves hores de classe a fer xerrades sobre el nostre esport. Dues o tres pilotes de rugby, algunes samarretes i el vídeo de: “RUGBY, HISTORIA DE UN DEPORTE” va ser el nostre material i tota la nostra il·lusió de poder transmetre el nostre esport a un munt de nens. Amb la mítica frase del vídeo: “… Porque a Cardiff…, siempre se va en tren…” vam aconseguir captar un bon grup de nens, amics i companys de classe i algú va portar germans i amics.

Alguns ho van deixar. Però molts veu continuar, veu portar amics, familiars, alguns us heu casat amb noies del femení i ja teniu als vostres fills i filles a l’escola com veu començar vosaltres i el més important, ja esteu també fent la roda completa, ara sou entrenadors o monitors. QUINA IL·LUSIÓ QUE EM FA CADA COP QUE PASSO PER DAVANT DE L ESCOLA GRAVI, a Avinguda Vallcarca i recordo aquells dies de fa més de 30 anys quan ús vam anar a buscar i us veu decidir a venir a jugar a RUGBY.

 

Toni “Sobrasada” Rodríguez

 

GÒTICS NEWS IV

EL DÍA QUE FOROUX MURIÓ

El 19 de diciembre de 2005,  me sentí fatal por la muerte de J. Foroux. Coincidimos con él en 1991. Él era el más grande, 27 Test match con Francia, 22 de capitán, 2 gran Chelem de jugador y uno de entrenador. Llevó a Francia a la final de la 1ª WRC… el pequeño Napoleón. Le dijimos que jugábamos a rugby, en el Gòtics, hablamos de rugby, nos trató genial, bromeó con nosotros y todo sin la mínima dosis de prepotencia.

J. Foroux vivió y murió en Auch, un pueblo del sur de Francia loco por el Rugby, donde tuve el honor de jugar con la catalana. Como casi todos los que hemos jugado en selecciones en este club, viajas solo y rodeado de internacionales por España. La camiseta conmemorativa del torneo eran dos viñetas de dos jugadores conversando; “oye, Alain, tú crees que todo en la vida es rugby” y Alain responde “por supuesto que no, pero que suerte que exista el rugby”. Que suerte haber conocido esta manera de vivir. Cuantas veces he tenido la sensación de jugar el partido en el que no hay mañana, cuantas veces he pasado por eso, cuantas veces me he enfrentado al partido que había que jugar como el último. Que grande el entreno previo, la noche previa, la mañana previa…y que grande las veces que ha acabado bien, independientemente del resultado. Orgulloso de mis compañeros, de mi club, de haberlo dado todo en el campo por el tipo de al lado. El dolor y el cansancio pasan, la gloria y la amistad es para siempre.

Es imposible disfrutarlo si cuando te agarras a los compañeros en un círculo en el último entreno, en el vestuario o en el campo no se te pone la piel de gallina pensando que todos los que llevan ese mamut en el pecho sienten lo mismo que tú, que lo darán todo por ti porque saben que tú lo darás todo por ellos. 1×15 i 15×1.

Cuantos más seamos mejor. Porque la grada también gana partidos y en la grada también hay que estar a la altura. Quien ha sido grande, es grande para siempre, y un club es grande también por sus aficionados.

Desde su metro sesenta, Foroux, como Gallardo,  podía mirar por encima del hombro a cualquier rugbyman. Pero cuando eres grande de verdad no desprecias a quien decide practicar el deporte que tú amas. Lo comprobamos con Gavin Hastings en el Calvin… pero eso es otra historia…

En el Rugby, como en el deporte…como en la vida, siempre hay quien te pone en tu lugar como individuo y como equipo, por lo tanto la modestia es muy importante, pero el ORGULLO lo es mucho más, y cuando alguien se pone una camiseta con un mamut ha de tener claro que es heredero de gloriosas tradiciones.

Guillem Rodríguez Rigat “Willi”

GÒTICS NEWS III

Sentimiento de pertenencia.

En Cataluña hay 47 equipos en los que puedes practicar rugby. De estos 47, 37 tienen el apoyo de un Ayuntamiento: AnoiaBanyolesBeguesTerrassa, Cornellá, CervellóTorroellaSant Cugat, Granollers, Tarragona, Castelldefels, Valls, AlellaBanyoles, Olot, Amposta, Manresa, Vic, Esparraguera, Badalona, Hospitalet, Castellar, Mataró, Sant Quirze, Sitges, Martorell, Reus, Ripollet, Empuriabrava, Olivella, Viladecans, Sabadell, Santa Coloma, VilanovaTorderaSant Boi, 6 tienen el apoyo de universidades: CEU, Barcelona Universitari Club, QuímicsCocodrilsINEF Barcelona y Lleida, 3 son clubs polideportivos: Club Natació PoblenouGrup Esportiu i Excursionista de Girona y Futbol Club Barcelona. Y después, puedes hacer rugby en el Gòtics, en el que no vas a tener ninguna ayuda fuera del Club, un Club hecho por y para jugadores, en el que los directivos y entrenadores son jugadores del Club, en el que no se ficha, en el que no se va a buscar jugadores a otros equipos, en el que el mayor orgullo es que suban los cachorros, en el que es tuyo desde el primer día que llegas, vengas de donde vengas, a la edad que sea, un Club hecho únicamente por los integrantes de este sin tener que darle explicaciones a nadie.
El Gòtics lo hacemos todos nosotros, nuestra fuerza reside en cada uno de los integrantes.
Aquí olvídate de cobrar, somos tan buen Club que se tiene que pagar para jugar, por que aquí vas a aprender a luchar a ir contra corriente a saber que cuando más difícil mejor sabe, que basta que te digan que no puedes para hacerlo.
Seremos mejores o peores pero somos únicos y salimos a defender algo que es nuestro.
Todos a una y a seguir luchando.
1×15 15×1

Fred Pons

 

Feeling of belonging.

In Catalonia there are 47 teams with whom you can play rugby. Out of 47, 37 teams get support from a local council: Anoia, Banyoles, Begues, Terrassa, Cornellà, Cervelló, Torroella, Sant Cugat, Granollers, Tarragona, Castelldefels, Valls, Alella, Banyoles, Olot, Amposta, Manresa, Vic, Esparraguera, Badalona, Hospitalet, Castellar, Mataró, Sant Quirze, Sitges, Martorell, Reus, Ripollet, Empuriabrava, Olivella, Viladecans, Sabadell, Santa Coloma, Vilanova, Tordera and Sant Boi. 6 teams are supported by universities: CEU, Barcelona Universitari Club, Químics, Cocodrils, INEF Barcelona and Lleida. 3 teams are part of sport clubs: Club Natació Poblenou, Grup Esportiu i Excursionista de Girona and Fútbol Club Barcelona. Then, you can play rugby at Gòtics, where you won’t get any support but from the Club, a Club made by and for its players, where the managers and coaches are players at the Club, where nobody is signed, where no players are recruited from other teams, where our greatest pride is that our kids get promoted. Gòtics will be your club from the first day, regardless of where you come from, or how old you are, it’s a Club made only by its members, without having to report to anyone.
At Gòtics we do everything ourselves, our power lies in each and every one of our members.
Forget about getting paid, we are such a good club that you need to pay to play with us, because here you will learn to fight, to go against the tide, you will learn that the more difficult it gets the better victory will taste; that the more they tell you “you can’t do it”, the harder you’ll try to succeed.
We might be better or worse, but we are special and we will go out on the pitch to defend what is ours.
All for one! Let’s keep fighting!
1×15 15×1

(traducció David Mallén)

C1Llicències

C1Llicències

Preus i anys naixement tramitació llic 2019-20

Preus i anys naixement tramitació llic 2019-20

Acta de l’Assemblea General de la FCR del 4 juliol

Acta de l’Assemblea General Ordinària de la Federació Catalana de Rugby, celebrada el dia 4 de juliol de 2019

Clubs amb dret a vot:
Associació de Veterans Futbol Club Barcelona
Barcelona Universitari Club
RC L’Hospitalet
Badalona RC
Gòtics RC
Unió Esportiva Santboiana
Alella RC
Club Esportiu Universitari
Anoia RC
Osona RC
Lleida CR
Químic CR
CR Sant Cugat
RC Sitges
CR Tarragona
Cervelló CR
Clubs sense dret a vot:
RC Cornellà, Garrotxa RC, GEiEG
Representants FCR
Ignasi Planas Rivas, President
Alberto Gil Latorre, Secretari; Carles Gil, Vocal
Juan José Hernández, Gerent
Marc Sentís Sabaté, Director Esportiu
Marc Riera, Coordinador àrbitres

 

A les 19.10, en segona convocatòria, amb la assistència de 16 clubs amb dret a vot i 3 sense s’inicia l’Assemblea.

1- Informe del president de la Federació Catalana de Rugby

El President fa un breu resum de la temporada que ha mostrat un creixement de llicències d’un 4% desprès de dues temporades gairebé estancats. Expressa la seva satisfacció pel treball fet en el marc del Pla Estratègic, tant per la participació dels estaments convidats com per la feina dels professionals contractats; les seves conclusions que tindrem en uns mesos seran una eina per millorar el nostre rugby.

Fa un agraïment a l’Osona RC per l’exitosa organització de la trobada d’escoles, finalment explica el conveni amb Espartanos de l’Argentina, una iniciativa social implementada amb èxit en aquest país.

2- Nomenament de dos interventors entre els membres de l’assemblea assistents a la mateixa, que aprovaran i signaran l’acta, si s’escau, conjuntament amb el president i secretari de la Federació

Els designats per aquesta funció són els senyors Jose Luis Blanco del Gòtics RC i Domènec Rodríguez del RCL’H, agraïm a ambdós la seva col·laboració.

3- Presentació i aprovació, si s’escau, de la Memòria d’activitats corresponent a la temporada 2018 – 2019.

Davant la manca d’observacions i o preguntes es passa a la votació:

S’aprova la Memòria d’activitats de la temporada 2018 – 2019 per unanimitat.

4- Fixar el preu de les llicències per a la temporada 2019 – 2020.

El gerent explica que no hi ha variacions en aquest apartat i fa una presentació de l’anàlisi de la sinistralitat de les pòlisses i del funcionament del co-pagament dels parts d’urgències implementat aquest temporada.

S’aprova per unanimitat la proposta presentada:

CATEGORIA
SÈNIOR 30,00
S18, 16 i 14 25,00
ESCOLES 20,00
ENTRENADOR 30,00
DIRECTIU 30,00
TOUCH I VETERANS 15,00

 

5.- Presentació i aprovació, si s’escau, del pla general d’actuació per a la temporada 2019 – 2020.

Marc Sentís presenta la proposta comentant que és continuista amb l’excepció de la categoria femenina en què es presenten dues opcions segons la constitució de la DHB femenina i la modificació de la primera fase de les categories de formació per reduir la diferència entre els clubs. Per últim es comenta la novetat de la inclusió del Fénix de Saragossa participant a la primera fase de les categories S16 i S14, els partits disputats pel club aragonès sempre seran a casa del club català.

Hi ha una consulta al voltant de les categories de formació i la constitució dels grups, fa la explicació del rànking previst.

Pregunten la data del sorteig dels grups de Divisió d’Honor Catalana, que serà l’11 de juliol.

No hi ha més preguntes, es passa a votar la proposta que és aprovada per unanimitat.

 

6.- Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’exercici econòmic del 1 de setembre de 2019 a 31 d’agost de 2020.

El gerent informa que el pressupost torna a presentar equilibri sense considerar subvenció per part de la Secretaria de l’Esport, en cas de rebre subvenció la Junta Directiva decidirà el destí de la mateixa per complir la seva tasca de promoció de nostre esport. No hi ha preguntes, es passa a la votació:

S’aprova per unanimitat el pressupost següent:

 

pressupostos assemblea 2019

7.- Presentació i aprovació, si s’escau, de les propostes presentades pels clubs:

Hi ha només una proposta presentada en temps i forma, el director tècnic del CEU fa la explicació i fonamentació de la mateixa que es divideix en quatre propostes. Desprès d’un intercanvi d’opinions al voltant de les mateixes es passa a votar per separat cadascuna:

Primera: Que hi hagi canvis il·limitats als partits de categories inferiors de competició, és a dir de S14 a S18.

4 a favor, 3 abstencions i 9 en contra

Segona: Que hi hagi canvis il·limitats als partits sènior masculí i femení tret de les màximes divisions, és a dir a Divisió d’Honor Catalana.

2 a favor, 0 abstencions i 14 en contra

Tercera: Que els jugadors inscrits a l’acta d’un partit de categories inferiors (S6 a S18) juguin com a mínim un 33% del partit. S14 serien 20 minuts i S16-18 serien 25 minuts.

2 a favor, 2 abstencions i 12 en contra

Quarta: Que la categoria S14 serveixi de pont entre l’escola i les categories de competició (S16-18) de tal manera que s’adapti progressivament al rugby a 15. La proposta és per tant que es jugui seguint el reglament de rugby gradual. Donar també l’alternativa que es podria introduir al S14 només a les divisions segona o inferior alliberant per tant la primera d’aquest reglament.

2 a favor, 0 abstencions i 14 en contra

 

8.-Torn obert de paraules:

Demana la paraula el representant del Lleida per exposar que el seu club ha fet arribar una proposta fora de termini però que vol posar en coneixement dels club per poder debatre i buscar la manera de posar-la en marxa la propera temporada. Es tracta de permetre participar a la categoria sènior als jugadors de segon any de S18, exposa que per alguns clubs representaria la manera de no perdre jugadors per no tenir suficients efectius per inscriure un S18.

El President li recorda que aquesta proposta ja la va presentar a la Junta Directiva i en aquella ocasió li ha dit que ell personalment està radicalment en contra per les conseqüències que pot representar, ja hem viscut l’experiència amb la categoria S20 fa tres temporades i va resultar perjudicial per al rugby català. Manifesta que la FCR te com a objectiu vetllar pels interessos del conjunt dels clubs i aquesta proposta no s’emmarca en aquesta línia.

Hi ha diverses intervencions, donant raons per no estar d’acord, tant per la part tècnica federativa com d’alguns clubs que proposen buscar alternatives a la problemàtica exposada però no considerant aquesta possibilitat impulsada pel Lleida. El representant del Lleida recorda que només volia deixar plantejada la proposta pel futur i que el club està obert a d’altres solucions que ajudin a no perdre jugadors en aquesta categoria.

El President agraeix la presència a tothom i dóna per finalitzada l’assemblea a les 21:30 hores.

Ignasi Planas Rivas, President

Alberto Gil Latorre, Secretari

Jose Luis Blanco Pérez, Interventor

Domènec Rodríguez Pérez, Interventor

COMISSIO SANITARIA FCR. TEMPORADA 2019-2020

CARTA A CLUBS 2019CM
Obrir en format PDF