Escola – Gòtics Rugby Club Barcelona

CULTURA DE L’ESFORÇ COL·LECTIU GÒTICS RUGBI CLUB

Introducció

En esport es diferencien dues filosofies o maneres d’afrontar la pràctica esportiva i la competició: la cultura de l’esforç i la cultura de l’ego.

En aquestes línies volem presentar a les famílies la postura del Club i de l’Escola de Rugbi de Gòtics.

Cultura de l’ego

En la cultura de l’ego l’objectiu és EL SEU resultat. Com a club, equip o jugador, perquè s’aplica a tots els nivells, es busca abans de res i de totes les formes possibles el resultat que és l’única cosa realment important. A més, la recompensa ha de ser immediata, es treballa a curt termini de la mateixa manera que les obres a qualsevol poble o ciutat abans de les eleccions municipals.

Es creen esportistes per als quals conductes com fer paranys incloent dopar-se són acceptables. I, per descomptat, el menyspreu al contrari i fins i tot als seus companys menys dotats. Les persones que s’inclinen per aquest model s’identifiquen amb frases com “Diré qualsevol cosa per a aconseguir el que vull” o “Sé que sóc especial perquè tothom m’ho diu”. Els entrenadors premien les conductes egoistes dels jugadors sempre que els condueixin al seu resultat.

I per als jugadors només importen ells, la seva conducta és egoista i les conseqüències habituals són: enrabiades en perdre, cerca de culpables externs, trasllat dels errors propis culpant als companys, no saber guanyar amb menyspreu al rival, falta de respecte a la figura de l’àrbitre al qual també s’usa com a boc expiatori per a justificar un mal resultat, absència d’autocrítica, falta de motivació per a l’entrenament seriós i dur, i un llarg etcètera d’accions basades en l’egoisme entès com la tendència general d’anteposar els objectius i interessos propis als de l’equip

Cultura de l’esforç

Des del seu naixement, el club s’ha forjat en innombrables lluites i batalles per a la seva supervivència. Des del mateix moment de la seva fundació va quedar implícitament clar que la lluita i l’esforç titànic anaven a ser imprescindibles. Ara a l’escola entrenem en “verd” més de 100 vegades per temporada. No fa massa anys, l’equip sènior del club també entrenava en verd, però era en els parterres de Montjuïc fins que arribava la policia donant lloc a pintoresques anècdotes que poden consultar-se a l’hemeroteca. Per això, l’esperit de lluita està gravat en l’ADN del mamut i ha de preservar-se a tots en tots els àmbits per assegurar la seva continuïtat.

En aquesta visió de l’esport, el resultat és la conseqüència de l’esforç i la constància en els entrenaments, no l’objectiu inicial per al qual val qualsevol mitjà. El que ens importa, i molt, és la millora i la forma en què s’aconsegueix.

Els resultats arriben a llarg termini a conseqüència del treball.

L’esforç costa, però és important remarcar que costa, així i tot, no és sofriment.

Costa a vegades sortir de casa quan plou, tanmateix, qualsevol que hagi tingut l’ocasió de practicar esport en condicions que requereixin un punt de superació personal, haurà experimentat els efectes positius del posterior alliberament d’endorfines en el torrent sanguini i dels beneficis que aquesta petita o gran superació li reportarà en la seva autoestima.

Quan en la xerrada final d’una sessió, molts parlen amb orgull que l’entrenament ha estat intens, dur, amb placatges… sempre és quan ells s’han esforçat molt i, tot seguit, diuen que s’ho han passat molt bé. Això és justament el que perseguim perquè el rugbi és simplement gaudir jugant amb el màxim esforç i amb els teus amics.

Pensem fermament que un excés de protecció afebleix i impedeix un sa creixement emocional per acostumar-se a lluitar i superar els petits (i a vegades, grans) problemes i inconvenients que apareixen en la vida. Creiem que protegir excessivament DESPROTEGEIX als nostres fills que no seran capaços d’afrontar els reptes que li vagin sorgint. A vegades, és bo deixar que s’equivoquin en petites coses per al seu aprenentatge.

Des del nostre punt de vista, evitar el seu esforç, no forma sinó que deforma.

La nostra proposta és no evitar l’esforç, perquè en esforçar-se, estem contribuint a la seva educació i incidint directament en la seva millora personal.

Com a pares, som conscients d’aquesta realitat i volem aprofitar les oportunitats que ens ofereix l’esport per a formar als nostres fills en l’esforç.

Realment ajudem als nostres fills amb un excés de protecció apartant del seu camí qualsevol obstacle? No impedim d’aquesta manera el seu creixement i que puguin lluitar per a superar petits reptes amb tot el que això representa en termes d’autoestima, confiança i preparació per a la seva vida adulta?

La competició

El que realment ens interessa és l’esforç que han posat per aconseguir el resultat o per intentar-lo.

Una voluntat ferma és l’element imprescindible. Quan un equip es deixa la pell en un partit, malgrat no obtenir la victòria, nosaltres considerem que ha guanyat i hem d’anar-nos-en contents i satisfets del partit jugat.

Per contra un partit guanyat jugant a un nivell inferior al que tenim i, molt pitjor, sense respectar l’esperit esportiu general i rugbístic en particular, fa que aquest partit sigui una derrota vergonyosa malgrat haver fet més marques.

I, si els jugadors es barallen entre ells i no juguen com a amics, la pèrdua és total.

Per contra, l’oportunitat de jugar amb equips superiors ens regala l’ocasió per a persistir en la lluita, mai rendir-se.

A algú li sembla Andrés Iniesta un bon exemple per als seus fills pel seu treball, humilitat i tracte humà, a part, per les seves qualitats esportives? D’això parlem.

Qui dona tot el que té, no està obligat a més.

Esforç col·lectiu

En rugbi l’esforç individual és la base sobre la qual s’assentarà sòlidament l’esperit lluitador de cada equip apareixent sinergies i complicitats de tota mena entre els jugadors. És crític deixar de costat els egocentrismes tòxics en una societat que sembla impulsar-nos en aquesta direcció. Quan ve un jugador a l’equip, la nostra obligació és acollir-lo, serà un dels nostres companys i alguns d’ells, els teus millors amics per a tota la vida.

El club i diferents categories han passat i passaran per situacions complicades que han requerit i requeriran remar junts per arribar a bon port. Davant les inevitables dificultats és quan es mostra el veritable caràcter per tirar endavant i superar en grup les adversitats a les quals ens enfrontem.

Respecte

Una mica més? Si, una cosa bàsica: el respecte a un mateix, als companys, als entrenadors, als jugadors més petits, a l’equip contrari, a l’àrbitre, als pares i al públic en general. Aquest respecte va íntimament lligat a la cultura de l’esforç sent molt més complicat en jugadors dominats per la cultura de l’ego.

Conclusió

Un dels principals valors que ens caracteritza com a club és la cultura de l’esforç en equip en contraposició a la cultura de l’ego i, juntament amb la formació de persones, és la base sobre la qual es construeix tot el projecte.

No hi ha res en la vida que s’aconsegueixi sense esforç.

L’escola de Gòtics Rugbi Club aposta fermament per l’esport com a eina per a ajudar a inculcar als nostres jugadors aquesta cultura de l’esforç per aconseguir: